Buscar

3voltesrebel :: casal popular

Casal Popular de Nou Barris :: Pg. Urrutia 125 baixos | Nou Barris, Barcelona

Ple de gom a gom i amb el públic espectant. Així és com es trobava el Casal 3 Voltes Rebel el passat diumenge 22 de gener. Al escenari, un grup de joves músics que transmetien amb plena intensitat un recull de poemes i cançons antifranquistes de la guerra civil i l’època de postguerra.

Sota el títol de “Poesia Gravada a foc”, l’espectacle en estrena i composat especialment per aquesta edició, va ser tot un èxit. Les melodies i veus van transportar els oients al patiment i la lluita d’aquells temps, sota la consciència que l’oblit de la història condemna a repetir els mateixos errors.

El recital-concert va comptar amb una acurada selecció de poemes reivindicatius i cançons on no hi van faltar imprescindibles com “Gallo Negro, Gallo Rojo” de Sánchez Ferlosio, “Yo Era Caperucita” de Gloria Fuertes i “Corrandes d’exili” de Pere Quart. Van ser-hi presents cançons d’aquelles que fan posar la pell de gallina i també, lletres que encoratgen.

Aplaudiments i llàgriments entrecreuades en una atmòsfera de sentiment i proximitat. Un espectacle emotiu, intens i enèrgic, a l’alçada del record d’un conflicte carregat de ferides encara avui obertes. Gràcies per mantenir viva la memòria històrica, un plaer recordar plegades i vibrar amb força, la nostra força.

P.D: us animem a reviure l’ocasió visitant les gravacions de cada una de les peces delaitades en l’espectacle.

El passat divendres 20 de febrer vam comptar amb l’Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT i la Lorena Merlos, tots dos encausats i membres de la campanya antirepressiva Som 27 i més.

Aquesta campanya sorgeix com a resposta a la demanda d’entre 11 i 14 anys de presó i a pagar indemintzacions a la UAB per valor de 384.383€ a 25 estudiants, un professor i un treballador del personal d’administració i serveis (PAS) per la ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013.

La ocupació que van dur a terme més de 200 estudiants de la UAB tenia per missió fer complir unes mocions aprovades al Claustre de la universitat, que bàsicament demanaven aturar el procés de destrucció de la universitat pública, a través de la baixada de taxes universitàries, entre d’altres, per aconseguir que la classe treballadora no fos expulsada de la universitat.
 
L’Ermengol i la Lorena ens van fer un repàs de les mobilitzacions socials dins i fora de les institucions educatives que van dur a la ocupació del rectorat, així com una explicació de la construcció del relat del seu cas per part de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest relat situa a les 27 encausades dins d’un entramat 

organitzat amb la finalitat de portar a terme accions violentes dins de la universitat.
 
Es va plantejar que la idea d’aquest cas repressiu era incidir en la desmobilització popular, reprimint persones arreu dels Països Catalans i que mantenen una militància activa en diverses organitzacions.

Com la repressió intenta desmobilitzar els entorns de les persones que la pateixen a través de dues vies, la desmobilització per por i la concentració d’esforços militants en campanyes antirepressives.
 
També va haver-hi espai per mostrar la solidaritat amb en Carles i el Garrobo, dos companys de Nou Barris encausats per la vaga General del 14N a qui demanen 4 anys de presó i 7.700€ de multa.
 
Des del CP Tres Voltes Rebel volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb les repressaliades per defensar els nostres drets socials i laborals, ja sigui a la universitat, als llocs de feina o al carrer.
 
Després de la xerrada i el petit debat, vam compartir una bona estona amb beures i pintxos per contribuir a la caixa de resistència de la campanya. 
 
Us deixem el seu wordpress per si en voleu fer difusió o una altra xerrada! https://som27imes.wordpress.com/

Una vez mas pudimos disfrutar de Borraz y nos encanto el nuevo formato que ha incorporado en esta etapa con la incorporacion de la cantante y su cajon
Las letras de sus canciones y las voces nos transportaton a ese mundo llamado Borraz
Nos presentaron su proximo disco y se creo un clima genial con una complicidad unica que da el espacio del 3 voltes y el grupo.

Dijous 12 de gener, donàvem el tret de sortida a les celebracions del desè aniversari del Tres Voltes rebel. Deu anys d’història, deu mesos per celebrar-ho, deu consignes que ens identifiquen com a col·lectiu i com a projecte.
La primera, INTERGENERACIONAL. El casal es construeix dia a dia per les persones i amb elles, volem que sigui reflex de la societat que volem, no segregada i a on s’escoltin totes les veus. Per a nosaltres, ha estat un procés molt enriquidor comptar amb representants de totes les franges d’edat, res del que hem fet, hagués estat possible sense aquesta combinació de rauxa i de seny; sense la il·lusió, motivació, forces, envoltades d’experiència i coneixement.
Hem volgut començar les activitats d’aniversari amb l’exposició “Dones grans. Grans dones” que ens ha donat el marc per retre homenatge a les nostres companyes les iaies flautes, a les àvies que mouen el món, per ser la representació d’allò que volíem expressar.
Avui, tenim molts models de com arribar a ser una dona gran, no és pas un col·lectiu homogeni, però si podem generalitzar en allò que no és;  en desmuntar els tòpics que es relacionen amb la vellesa, com ara, el fi de la sensualitat i la sexualitat; la malaltia, la invisibilitat social, econòmica i política i la passivitat i solitud. Des de fa ja cinc anys, no hi ha manifestació, tancament, desnonament, … sense les seves armilles grogues i és per això que hem volgut realçar la tasca d’aquestes persones que ens regalen el seu temps lluitant per la justícia social. 
Rebeu el nostre petit homenatge i gran reconeixement!!

20170112_191912

El 905 va ser el número guanyador de la Panera del 3VR, el passat 23 de desembre.
Un, dels 1000 números que vam vendre entre totes durant un parell de mesos, per donar resposta amb aquest sorteig a una de les no poques campanyes econòmiques que fem durant l’any per a fer front a la sostenibilitat econòmica, que precisa qualsevol col·lectiu autogestionat com som nosaltres.
Divendres vam fer una festassa amb música en directe amb companyia del duo Hatuey, acabant amb dues excel·lents PD, per compartir la il·lusió d’haver aconseguit, un cop mes, l’objectiu de la campanya i per desitjar nos totes unes molt bones festes.
Hem fet entrega de la panera, a la Montse, companya de Gràcia que va adquirir el número 905 el dia de la presentació del llibre de la Natza Ferrer.
Moltes gràcies a ella, i a totes les que heu posat el vostre gra de sorra, venen números, comprant-ne o omplint la panera amb la vostra solidaritat i compromís col·lectiu i gràcies, molt especialment, al col·lectiu d’artesanes per la seva implicació i generositat.

L’autogestió ens fa créixer!


Quan fa un mes, des de la gestora del 3VR vam decidir organitzar un vermut per recaptar fons pels cubans afectats per l’huracà Matthew, no podíem imaginar que un dia abans ens aixecaríem amb la trista notícia de la pèrdua del Comandante, del revolucionari, del soldat de les idees, del company Fidel. Després de la paràlisi i l’abatiment del moment, de seguida ens vam arremangar i vam començar amb les compres, a preparar l’espai, a cuinar, a insistir amb la difusió,... per ell; per Fidel, pels cubans, pels haitians que reben l’ajuda internacionalista de Cuba i per nosaltres. Perquè necessitàvem estar juntes per encarar aquesta tristesa que només es pot fer front amb les abraçades d’aquelles que saps que pensen i senten el mateix que tu.


Per nosaltres, perquè hi ha dies que canvien el món i es fa imprescindible posicionarse; i nosaltres, ens vam refermar i vam renovar el nostre compromís de continuar defensant els ideals revolucionaris, a agafar el testimoni del llegat de Fidel i de la revolució.
Vam tenir la companyia de vells i nous amics, va haver hi música, pinxos, emocions contingudes, plors, paraules dites amb els ulls o amb les mans, complicitats i la valuossíssima sensació de no estar soles.


La nostra petita aportació als cubans damnificats i el nostre sincer homenatge al CABALLO, per la seva dignitat, sentit ferm de l’honor i de l’esforç i per ensenyar nos a lluitar perquè un món millor és  possible i més que necessari.


Sit tibi terra levis

img-20161202-wa0023

El passat divendres 28 d’octubre va tenir lloc al Casal una xerrada sobre el cas repressiu d’en Lluc Valverde i les violències policials.

Amb l’enllaç de Joana Voisin, col·laboradora de La Directa a París, i l’ajuda d’un vídeo narratiu pel propi Lluc ens va ser explicat el seu cas: El passat mes d’abril, mentre participava en una convocatòria de Nuit Debout, Lluc Valverde va ser apallissat i tancat durant més de 60h a la comissaria de París amb constants maltractaments físics i psicològics. La causa? Se l’acusava d’haver tirat objectes durant la manifestació, ferit una noia i rebel·lar-se contra les autoritats policials. Un primer judici el va declarar culpable dels fets el 8 de Juliol tot i no tenir cap prova: només es va tenir en compte els testimonis dels policies i la noia ferida no el va reconèixer com el seu agressor. La condemna és d’un any de presó i de 11.000€ d’indemnització. Una vegada més veiem com les forces policials, forces repressores de l’Estat, busquen culpables d’accions legítimes i com companys són condemnats injustament, exercint d’aquesta manera, clarament, una repressió ideològica.

A continuació, els companys membres de Défense Collective Place de la République, de París, ens van explicar com viuen i com s’enfronten a la repressió els moviments socials francesos. Amb l’ajuda de la traducció de la Joana, ens van explicar primer com funciona legalment l’Estat francès pel que fa a lleis que afectin la movilització i/o militància i com funciona el sistema judicial. Com era d’esperar, vam escoltar un seguit de lleis repressives però, encara més xocant i alhora predecible, com el sistema judicial està fet a mida per castigar la movilització i criminalitzar-la de manera injusta. També vam escoltar un seguit d’explicacions sobre l’armament policial (militar) de la policia francesa. Per últim ens van explicar com funciona el seu col·lectiu, quins objectius té, com s’organitzen…

A continuació Rereguarda en Moviment i Défense Collective Place de la République van fer un intercanvi d’experiències i estratègies d’allò més enriquidor.

Com a Casal estem molt contentes d’haver acollit una jornada com aquesta. D’una banda, trobem bàsic fer difusió dels casos repressius i fer-los col·lectius; doncs són de totes, ja que no condemnen a una companya: condemnen les nostres idees, la nostra lluita. D’altra banda, ens va semblar molt interessant el contingut de la xerrada i, sobretot, l’intercanvi entre dos moviments antirepressius; és important formar-nos en aquesta matèria i intercanviar experiències per continuar construint una lluita contra la repressió.

Agraïm molt la feina a la Joana Voisin, i a les companyes de Défense Collective Place de la République i Rereguarda en Moviment.

La solidaritat és la nostra millor arma.

foto-lrereguarda

Divendres passat, 14 d’octubre, vam tenir el gran plaer de formar part de la quarta sessió de Mala Kabaret: Mujeres creadoras!

Per què “Mujeres creadoras”? Doncs per reivindicar el lloc que li pertoca a la dona a les arts escèniques, la seva capacitat creativa i l’espai que li és merescut. Com a Casal, és un orgull haver aportat un granet de sorra a la visibilització de la creació artística de les dones i ajudar al gran projecte de Laboratorio Malaka a crear espais per que les dones puguin expressar-se artísticament.

L’espectacle va tenir de tot: de hula hoops a cançons, de pallasses a barrets… i va acabaramb una punxa discos feminista molt bona! Es va generar un espai de complicitat i respecte molt agradable, amb una boníssima assistència de persones d’arreu interessades en gaudir del increïble Mala Kabaret. Totes plegades vam riure molt, vam emocionar-nos i vam ballar… i vam fer nostra la nit.

Moltes gràcies a totes les que vau venir, a les artistazas per compartir amb nosaltres les seves creacions i expressions i a Laboratorio Malaka per la increïble feina que estan duent a terme.

Juntes farem nostra la nit… i els escenaris!

img_20161014_210154

malakabaret

Dimarts 4 d’octubre el Casal Popular 3 Voltes Rebel i la Trobada Alternativa de Nou Barris, vàrem assistir a la concentració de suport al nostre company José Zapata, a la seu de l’empresa de jocs i apostes Codere.

Aquesta multinacional ha sancionat a Zapata, membre del comitè d’empresa i del sindicat Co.Bas a dos mesos sense sou i feina per uns suposats errors en un 1,4% de les seves tasques anuals com a comercial.

Entenem que aquest no és el veritable motiu de la sanció, ja que es tracta d’un número d’accions molt petit i aquestes molt poc fonamentades per part de l’empresa. Considerem que la sanció es deu a una persecució a la seva activitat sindical i a la defensa dels drets col·lectius dels treballadors i treballadores de l’empresa. Aquestes havien tingut el seu fruit a les darreres eleccions sindicals on la seva llista va ser la que va treure més representació dins del comitè d’empresa.

Per tot això ens vàrem aplegar més de setanta persones solidàries davant de les oficines de Codere situades a Palau-solità i Plegamans, demostrant a l’empresa que la persecució sindical cap a Zapata tindrà la resposta col·lectiva de les amigues, companyes de feina i companyes de barri i de sindicat.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes.

A més, el dissabte dia 5 de novembre celebrarem un sopar solidari al Casal Popular 3 Voltes Rebel, els beneficis del qual aniran destinats a una caixa de resistència per ajudar econòmicament el nostre companya José Zapata i la seva família, en aquesta dificultat que no és pas individual, sinó que ens l’hem fet col·lectiva.

Qui sembra la misèria recull la rabia.

Prou repressió sindical. Exigim la retirada de la sanció al company Zapata.

Casal Popular Tres Voltes Rebel

Trobada Alternativa de Nou Barris.

img_20161012_115015

Blog de WordPress.com.

Subir ↑