“El sistema de pensions està greument ferit”

Gràcies a la feina de recerca, estudi i difusió del Miguel Arenas, hem pogut verificar amb dades reals i plausibles com per a les dones és més difícil que per als homes (encara més) accedir i romandre al mercat laboral. Aquest fet condiciona les pensions.
Es parla sovint de la llei Orgànica 3/2007, però aquesta, només maquilla la situació per a la igualtat efectiva que per justícia seria desitjable. El mateix passa amb el coeficient de parcialitat del 2013 o amb el complement de maternitat; són mesures que faciliten l’accés a la pensió, però amb un resultat econòmic ridícul que accentuen la precarització.
Arenas, ens va presentar els exemples de casos reals on el 75% de la base reguladora donaven com a resultat dones cobrant pensions de 185 euros, 202 euros,…
Les dones estem mal pagades i pitjor cotitzades i si a sobre ets estrangera i estàs supeditada a la teva residència, la teva pensió, inevitablement serà de misèria.
Ens mostrava en una gràfica  com la cotització mitjana dels homes és de 34 anys, mentre els de les dones és de 20 anys. Això no només dona com a resultat una bretxa en les pensions bestial, sinó que ens fa adonar nos que, per exemple,  la jubilació anticipada, està només pensada per als homes perquè les dones, difícilment arribarem als anys de cotització requerits.
Ha quedat palesa durant la xerrada, una altra “curiositat”, ara referida a la incapacitat permanent. Aquesta, continua basada en el sistema de graus de Franco, que fa que les dones hàgim d’acreditar un plus de malaltia perquè es considera que les ” nostres feines”, no impliquen un esforç físic com en el cas de les “feines masculines”.
La Reforma només busca la precarització del sistema. Les pensions no són ni dignes ni suficients i perjudiquen greument a les dones.I avui, en tots els debats, es posa l’accent en qüestions alienes a aquesta discriminació.
S’han plantejat algunes propostes com ara equiparar les pensions mínimes amb l’SMI; augmentar la pensió de viudetat; reduir els impostos indirectes; augmentar les cotitzacions a la Seguretat social (part de l’empresa) i, molt important, eliminar les barreres que impedeixen a les dones accedir al mercat laboral.
Agrair li al Miguel la feina feta i l’esforç de difondre-la, sabem que no ha estat fàcil fer aquest estudi estadístic donada la dificultat de trobar dades publicades o recollides.
Us deixem l’enllaç on podeu trobar tant el power point fet per ell com altres continguts i informacions d’interès.

http://miguelonarenas.blogspot.com.es/

Anuncios

Crònica del Taller “Gènere i Classe”

El diumenge dia 12 de març es va celebrar al Casal Popular Tres Voltes Rebel el taller “Gènere i Classe”, organitzat per Corrent Roig, a càrrec de la Marina Morante, membre del casal i del nucli de Corrent Roig de Nou Barris. Van assistir un total de 43 persones, principalment joves.

El taller, que tenia com a guia el llibre de la llatinoamericana Cecília Toledo “Género y Clase”, va constar de tres parts diferenciades. En primer lloc, es van definir, mitjançant dinàmiques, els conceptes d’opressió i explotació, endinsant-se en la seva relació. Arran diversos gràfics, imatges històriques i estadístiques vam veure  que més explotació implica més opressió i que, a grans trets, l’opressió troba arrel en les condicions materials de l’ésser humà: són més fluixes o més fortes segons avancen o retrocedeixen les forces productives i les relacions entre les persones, a més de les necessitats concretes del sistema capitalista en aquell moment històric.

En segon lloc, vam aprofundir en el debat d’”idealisme o materialisme”, prenent com a eix central les nostres relacions sexuals i emocionals quotidianes. Amb aquesta dinàmica vam veure com els vicis del sistema capitalista i la propietat privada penetren directament en les nostres relacions, i la necessitat de desfer-nos-en per construir-ne de lliures. Per últim, vam analitzar i, literalment, estripar les polítiques de la ONU entorn les dones, entenent que sota l’eslògan “Igualtat és negoci”, les dones treballadores no hi trobaríem allà una alternativa de classe que combati totes les opressions que vivim.

Per concloure el taller, les dones del grup de teatre “Lucha Mujer Poética” van representar-nos un tastet de la seva obra, també elaborada per l’artista i revolucionària Cecília Toledo. Elles van acabar demostrant-nos que doblement oprimides, doblement revolucionàries!

 

 

 

 

Monòleg feminista

El passat divendres, la nostra companya Alèxia, ens va regalar el seu debut com a monologuista al casal, oferint nos “Solterona fracasada”. No cal dir que totes vam riure sense parar i vam empatitzar molt amb ella ( o potser era ella amb nosaltres?????….) i amb tot el que explicava.
El que si cal dir, és que l’Alèxia i el seu monòleg ha sintetitzat, en no més de mitja hora, l’essència del nostre projecte, del nostre full de ruta i de com volem fer les coses. Riures a part, no es va quedar amb l’acudit fàcil sinó que aquest era només l’excusa per a deixar nos un missatge combatiu, de lluita i de llibertat per a triar com volem viure, trencant estereotips. I ho va fer com intentem arribar a la gent des del casal, des de la cultura i des de l’oci alternatiu.Entenent que fem política cada cop que aconseguim un canvi en alguna de nosaltres que ens convida a sortir de la nostra individualitat i començar a pensar, a reflexionar i a caminar de manera col·lectiva.
Homes i dones, joves i grans amb molta experiència acumulada vam passar una vetllada de luxe respirant la germanor que ens porta a “conspirar” juntes.

Després de la meravellosa actuació de l’Alèxia, el grup de rap de Sants HCB ens va presentar el seu treball “Bagaudas”. Aquest grup, format per dos joves, ens va demostrar que des de la música també podem construir un discurs anticapitalista i combatiu. Us convidem a cercar el seu nou treball i gaudir de la seva combativitat. Els diners recaptats a la taquilla inversa van anar directament al cas repressiu d’en Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per cantar rap polític. Aprofitem per donar tot el nostre suport. La cultura no és delicte!

CRÓNICA DE LA PRESENTACIÓN DEL LIBRO “PANRICO LA VAGA MÉS LLARGA”

Con una asistencia de una veintena de personas el pasado día diez de febrero tuvo lugar el coloquio y presentación del libro “Panrico La vaga més llarga” de Isabel Benítez y Homera Rosetti; organizada por el sindicato co.bas, dentro del décimo aniversario del Casal Popular 3VR.

En su intervención las autoras pusieron de relieve la importancia de escribir sobre las luchas obreras porque “vivimos en un país donde los conflictos laborales solo aparecen en los periódicos en las páginas salmón de economía o en la páginas de sucesos cuando se producen enfrentamientos entre huelguistas y policía”.

Con este libro las autoras han dado voz a los trabajadores de Panrico que protagonizaron uno de los conflictos más importantes desde la transición hasta nuestros días. Y no lo hacen desde la neutralidad, sino como parte implicada, porque como ellas mismas afirmaron “es un libro de los trabajadores y para los trabajadores”.

La presentación estuvo acompañada del pase de un corto inédito sobre el conflicto de los cineastas Joan Ventura y Gemma Alfós autores de la película El efecto Iguazú.

También tuvieron una destacada participación trabajadores de Panrico, en especial la del compañero José Luís Molina, que desgranó los diferentes momentos de una lucha jalonada de dificultades; las traiciones de CO.CO, su propio sindicato, el frente institucional, con la Genaralitat como ariete de la patronal y el frente legal, con los jueces dictando sentencias claramente al servicio de los intereses de la empresa.

Pero también se habló de la solidaridad del comité de  apoyo, de las asambleas ganadas a la burocracia sindical, de la dignidad que se adquiere con la lucha y como incluso desde la derrota, la lucha sirvió para pasar el testigo en mejores condiciones a otras luchas posteriores como la de Cocacola o las contratas de Movistar.

Después todos juntos intercambiamos charla y amistad alrededor de un pica-pica que ofreció el Casal Popular 3Voltes Revel.

Crònica Salvem les Pensions

El dimecres 8 de febrer es va celebrar al Casal 3 Voltes Rebel un acte organitzat per l’assemblea de Salvem les Pensions (Nou Barris).

Hi van intervenir Josep Bel, sindicalista de CO. BAS i Antonio Castán, treballador social i membre de Salvem les Pensions, davant la presència de més de 30 persones entre les que hi havia també companyes d’altres districtes (Sants).

Les dues intervencions van detallar complementàriament l’evolució de les pensions en el sentit de retallar els imports, retardar l’edat de jubilació i endurir-ne la reglamentació des de l’any 85 que es va fer la primera vaga general en protesta, fins a les darreres reformes que marquen la pèrdua de poder adquisitiu i les futures retallades.

Josep Bel va denunciar la campanya als medis de comunicació que repeteixen que no hi ha diners i el dèficit de la S.S. creix per que baixa la proporció d’actius per jubilat. Amaguen que la riquesa i la productivitat creixen, les pensions son més baixes en percentatge del PIB que als països de l’entorn i les cotitzacions empresarials van baixant. Darrere hi ha també l’interès per que s’extenguin els fons de pensions privats, sense garantia de l’estat, i que alimenten l’especulació financera de bancs i assegurances. Es va referir també a la participació de CC.OO. i UGT, que han facilitat les retallades en successives reunions del Pacto de Toledo i que tenen interessos a la gestió del fons de pensions de les grans empreses, perquè es financien amb les comissions milionàries per formar part de la seva administració.

Antonio Castán explicà el cop que va rebre el sistema quan es van separar les fonts de finançament de les pensions contributives i no contributives, amb el que l’estat va deixar de ser el responsable de cobrir les pensions contributives amb els pressupostos públics. Així es va trencar amb la lògica històrica del sistema de solidaritat i repartiment, portant-lo a l’incertesa i el dèficit que ha facilitat noves mesures de retallades com els augments per sota de l’IPC i l’aplicació de “factors correctors” com el càlcul de l’esperança de vida, la limitació del complement a mínims, etc.

Els assistents van participar en el debat posterior incidint en que cal extendre la informació i el moviment als treballadors en actiu i als joves, superant la fatalitat i la passivitat dels que ho veuen lluny i és un dret al que pensen que no poden aspirar per tenir feines precàries. Es va apuntar la necessitat de fer xerrades a l’universitat i de que el sindicalisme alternatiu dugui la campanya a les empreses. Finalment es va proposar la participació a la manifestació de la Marxa de la Dignitat del 25 de Febrer i es va convidar a participar a l’assemblea de Salvem les Pensions que es reuneix els dijous primer i tercer de cada mes, a les 18 h. al local de l’AA.VV. de Prosperitat, C/ Baltasar Gracián 24-26 de Barcelona.

 

16298537_1819568964970626_7844974394855035315_n

Poesia gravada a foc

Ple de gom a gom i amb el públic espectant. Així és com es trobava el Casal 3 Voltes Rebel el passat diumenge 22 de gener. Al escenari, un grup de joves músics que transmetien amb plena intensitat un recull de poemes i cançons antifranquistes de la guerra civil i l’època de postguerra.

Sota el títol de “Poesia Gravada a foc”, l’espectacle en estrena i composat especialment per aquesta edició, va ser tot un èxit. Les melodies i veus van transportar els oients al patiment i la lluita d’aquells temps, sota la consciència que l’oblit de la història condemna a repetir els mateixos errors.

El recital-concert va comptar amb una acurada selecció de poemes reivindicatius i cançons on no hi van faltar imprescindibles com “Gallo Negro, Gallo Rojo” de Sánchez Ferlosio, “Yo Era Caperucita” de Gloria Fuertes i “Corrandes d’exili” de Pere Quart. Van ser-hi presents cançons d’aquelles que fan posar la pell de gallina i també, lletres que encoratgen.

Aplaudiments i llàgriments entrecreuades en una atmòsfera de sentiment i proximitat. Un espectacle emotiu, intens i enèrgic, a l’alçada del record d’un conflicte carregat de ferides encara avui obertes. Gràcies per mantenir viva la memòria històrica, un plaer recordar plegades i vibrar amb força, la nostra força.

P.D: us animem a reviure l’ocasió visitant les gravacions de cada una de les peces delaitades en l’espectacle.

Som 27 i més!

El passat divendres 20 de febrer vam comptar amb l’Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT i la Lorena Merlos, tots dos encausats i membres de la campanya antirepressiva Som 27 i més.

Aquesta campanya sorgeix com a resposta a la demanda d’entre 11 i 14 anys de presó i a pagar indemintzacions a la UAB per valor de 384.383€ a 25 estudiants, un professor i un treballador del personal d’administració i serveis (PAS) per la ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013.

La ocupació que van dur a terme més de 200 estudiants de la UAB tenia per missió fer complir unes mocions aprovades al Claustre de la universitat, que bàsicament demanaven aturar el procés de destrucció de la universitat pública, a través de la baixada de taxes universitàries, entre d’altres, per aconseguir que la classe treballadora no fos expulsada de la universitat.
 
L’Ermengol i la Lorena ens van fer un repàs de les mobilitzacions socials dins i fora de les institucions educatives que van dur a la ocupació del rectorat, així com una explicació de la construcció del relat del seu cas per part de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest relat situa a les 27 encausades dins d’un entramat 

organitzat amb la finalitat de portar a terme accions violentes dins de la universitat.
 
Es va plantejar que la idea d’aquest cas repressiu era incidir en la desmobilització popular, reprimint persones arreu dels Països Catalans i que mantenen una militància activa en diverses organitzacions.

Com la repressió intenta desmobilitzar els entorns de les persones que la pateixen a través de dues vies, la desmobilització per por i la concentració d’esforços militants en campanyes antirepressives.
 
També va haver-hi espai per mostrar la solidaritat amb en Carles i el Garrobo, dos companys de Nou Barris encausats per la vaga General del 14N a qui demanen 4 anys de presó i 7.700€ de multa.
 
Des del CP Tres Voltes Rebel volem mostrar tot el nostre suport i solidaritat amb les repressaliades per defensar els nostres drets socials i laborals, ja sigui a la universitat, als llocs de feina o al carrer.
 
Després de la xerrada i el petit debat, vam compartir una bona estona amb beures i pintxos per contribuir a la caixa de resistència de la campanya. 
 
Us deixem el seu wordpress per si en voleu fer difusió o una altra xerrada! https://som27imes.wordpress.com/