Avui, des del Tres Voltes Rebel, volem compartir la satisfacció d’haver conegut Vallbona Viu i a dues de les seves canyeres activistes l’Ester i la Zaida.
Es defineixen com a una plataforma eco-veïnal que reivindica i defensa el patrimoni històric i natural del barri de Vallbona i ens han guiat pel redescobriment del Rec Comtal.
Aquestes aigües van abastir Barcelona entre els segles X i XIX; abastia cases, una dotzena de molins fariners i horts.
En aquest tram la séquia encara abasteix avui, d’aigua, els horts de La Ponderosa que conformen un paisatge insòlit en una ciutat com la nostra. En aquest indret, vorejant els camps pel cantó de ponent, es conserva encara un tram a l’aire lliure del rec Comtal. El fet que sigui l’únic que es manté a la ciutat (juntament amb el tram parcialment arranjat que hi ha a l’extrem nord del barri) és un motiu de pes per preservar-lo adequadament.
Us podeu creure que el Rec encara no és considerat patrimoni?, des de ja, ens sumem a fer valdre aquest espai inèdit a Barcelona, que ens permet rememorar d’on venim.
Vallbona reivindica connectar realment les serralades, preservar l’única zona agrícola que queda a Barcelona i fer al barri una escola de natura. A on? A l’anomenada granja del Ritz , que és un dels edificis històrics del districte de Nou Barris. Es va edificar als anys 20 del segle passat i va subministrar aliments a molts establiments d’hostaleria de Barcelona. Des dels anys 90, l’edifici està en desús i s’ha anat degradant. El veinat proposa que es converteixi en una granja escola, que sigui no només un equipament de barri sinó de ciutat i amb projecció internacional.
Vallbona es va anr omplint de cases d’autoconstrucció a partir dels anys 50 amb les famílies nouvingudes. La construcció de les autopistes a finals dels anys seixanta va deixar el barri pràcticament aïllat i les expropiacions dels anys 80 van generar despoblació. Tot i que les expropiacions es van executar, no va passar el mateix amb el PERI, només es van construir 4 blocs de pisos. Aquest aïllament i despoblació “ha ajudat” que es mantingués la tranquil·litat i els espais verds dels quals hem gaudit durant la ruta… tot i les dificultats generades per la urbanització del carrer Oristà; en contraposició al projecte de l’ajuntament que donava prioritat als vehicles i no pas a les persones i a l’entorn. No va ser fàcil la lluita per tractar de “retocar el mínim i respectar al màxim” l’indret on està ubicat el barri de Vallbona.
La recuperació del rec ha comportat tornar a posar en funcionament la caseta que regula l’aigua, el conreu autòcton de la Rivera (doncs només quedaven espècies invasores) la reducció de la velocitat del tren i l’eixamplament del camí on hi ha més aigua.
Malauradament, durant les rutes que hem anat fent durant tot el curs, ens hem trobat relats comuns referits a la necessitat de “lluitar ho tot” davant els disbarats o desistiments de l’administració. Vallbona ha hagut d’enfrontar se constantment a projectes que es contradiuen entre si, sense visió global i fets des del desconeixement dels despatxos.

Es va construir un bloc de pisos per a situacions d’emergència, que no es va fer servir mai, fins que les veïnes ho van reclamar per al barri, per la gent que vivia en condicions més precàries.A la plaça Primer de maig estava ubicada la residència per a gent gran, important projecte “d’economia local” a on només treballaven veïnes del barri, fins que va agafar la gestió l’ajuntament i es va tancar. El barri, amb el suport de diferents artistes, van reivindicar fer un gran centre artístic; la proposta es va rebutjar i l’edifici es va enderrocar per construir un enorme punt verd que no utilitza ningú per la dificultat d’accés entre d’altres. Veiem les plaques fotovoltaiques que van estar un munt de temps sense connectar fins que es va reclamar per part de les veïnes també.
Afortunadament, es va poder aturar el projecte d’urbanitzar els horts de la Ponderosa per a fer 2500 habitatges, buscant la “massa crítica “que li manca al barri per fer que les inversions siguin “rendibles” políticament.
Des del Tres Voltes volem ajudar a fer memòria, a fer visible i reivindicar la feina de tantes persones anònimes que han treballat i treballen pel bé col·lectiu contribuint a fer dels nostres barris un lloc millor.

Anuncios