El passat diumenge 29 de novembre vam presentar la nova Biblioteca Popular Neus Català del Casal Popular Tres Voltes Rebel tot fent un vermouth.

Vam presentar el projecte, els motius d’obrir una biblioteca popular al casal, i tot seguit l’Entorn de la Paraula va dinamitzar un micro obert on es van llegir textos i relats escrits per les participants del taller literari que es fa al casal, El Vici Solitari.

Va ser una jornada il·lusionadora i creativa, tot començant amb un projecte amb moltes sortides i molt aglutinador.

La BP Neus Català ja està oberta per a fer consultes de tots els llibres de què disposem. Aviat tindreu accés a la llista de llibres que s’hi troben i començarà el servei de préstec, aneu-vos-en informant a través del bloc del casal!

A continuació us deixem amb el text de presentació de la Biblioteca, on expliquem qui va ser Neus Català i alguns dels molts motius pels quals obrim una Biblioteca Popular al Casal, des dels més íntims fins els més polítics!

Neus Català va combatre el franquisme, va lluitar a la resistència francesa, tancada al camp d’extermini de Ravensbrück, i va formar part d’un “comando” de boicot a l’armament alemany. Una vida sencera de lluita antifeixista i feminista. Sempre va dir que la rebel·lia li venia de família, filla d’un militant del PSUC, i recorda una frase que de petita li deia el seu pare i que, malhauradament, va haver de fer servir durant tota la seva vida “Mai baixis la vista a ningú”.

De petita va haver de deixar l’escola pel camp, i seguint l’exemple del seu pare als 15 anys es va afiliar al PSUC. No va poder suportar el costum masclista de l’època de que tot l’esforç familiar fos destinat al seu germà, va marxar de casa per fer-se enfermera, tot i que no va poder acabar els estudis degut al començament de la Guerra Civil. Tot i això al 37 va fer-se el que s’anomenava “enfermera de sang”, i va ser destinada a cuidar els fills i orfes de combatents i presos de la República.

Per tal d’evitar els camps de refugiats va fugir a Tournac, França, on gràcies a tenir la nacionalitat francesa es dedicava a fer d’enllaç amb la lluita antifeixista, transmitint missatges i passant armes i documentació per la frontera i donant un lloc per viure a les lluitadores antifeixistes. Això va durar fins el 1943, quan un boticari col·laboracionista la va denunciar, i va ser condemnada i tancada a la presó de Limoges. El 1944 va pujar a un dels anomenats “trens de la mort” que l’anava a traslladar a Alemanya, al major camp d’extermini de dones, Ravensbrück. Neus Català sempre ha dit que el que va veure a aquell camp és indescriptible: dones famèl·liques, injeccions d’un líquid a l’úter per deixar-les sense la menstruació, assassinades, mortes, infants desnodrits… A Ravensbrück les dones s’organitzaven com a famílies, en una complexa estructura matriarcal, mostra de solidaritat femenina o, dit d’altre manera, sororitat. A més, donat que una àmplia majoria d’aquestes dones procedien de la militància d’esquerres, quan Català va ser enviada a una fàbrica d’armament de Siemens, va començar una nova resistència: el sabotatge a l’armament nazi a través del “Comando de las Gandulas”, que es dedicava a boicotejar les bales.

El 30 d’abril de 1945 Ravensbrück va ser alliberat per l’exèrcit roig, i Neus Català va conèixer el seu segon company romàntic i de lluita, Félix Sancho. Quedar-se embaraçada dues vegades després que el seu cos hagués passat per les mans dels metges nazis tambéva ser un acte de resistència. Anys després Català va començar un nou projecte: la recuperació de tots els noms de dones espanyoles que havien estat deportades pel feixisme, del qual en va sortir un llibre “De la resistència a la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles”. El 1956 es va crear el Comitè Internacional de Ravensbrück, i Neus Català no ha faltat a una sola trobada. Avui, amb 100 anys, el seu cos no pot sol però la seva ment sí, i quan observa des de la seva perspectiva l’Espanya d’avui en dia té una resposta: “Nosaltres no vam lluitar per a això”.

Neus Català explica que la seva resistència, sobretot al camp d’extermini, es basava en l’estima als seus ideals de llibertat i en el riure. Sempre ha sentit que la resistència i la rebel·lia són un deure, i dins el camp de concentració recordava la seva infància rebel, l’alegria de la joventut, els temps de l’organització de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l’haver dut a bon port els 182 infants de la colònia, l’acompliment estricte dels seus deures amb la Resistència, el fet de resistir els interrogatoris i de no haver denunciat ningú. Es repetia “No em moriré perquè no em vull morir”. La solidaritat, la lluita, l’alegria, les ganes de viure li van permetre resistir un dia rere un altre i allargar la vida fins a l’alliberament, i la continuïtat de la seva lluita un cop va sortir del camp.

Després d’explicar la vida de Neus Català no cal argumentar massa perquè la Biblioteca Popular del Casal Popular Tres Voltes Rebel, projecte de la Trobada Alternativa de Nou Barris, el nostre petit espai de resistència i contracultura, porta el seu nom. Català és un exemple i referent de resistència antifeixista i lluita feminista.

Una biblioteca? Per què?

En aquest temps en què totes portem a la butxaca un Ipod, un Smartfon o una andròmina d’aquestes. En aquest temps en què podem consultar a Sant Google o a Santa Wilkipedia sobre qualsevol dubte que tinguem sobre el bolet amb mala pinta que hem trobat al mati a Collserola, o sobre la cria en captivitat de la carpa vermella, i que per fer-ho només ens cal posar el ditet sobre una pantalla…

Per què ens cal una biblioteca?

Perquè apostem pel lliure accés a la cultura com un servei i no com un privilegi, a l’abast de tothom, per l’autogestió i el potenciament dels discursos silenciats per les grans corporacions de mitjans de comunicació com poden ser els diaris o les editorials que ens volen fer entendre una realitat basada en el civisme, la passivitat i la conformitat. Potser perquè quan agafes un llibre i l’obres, i l’olores, i et perds dins les seves pàgines passant-les de poc a poc, deixant relliscar la mirada sobre unes línees impreses negre sobre blanc  que ens fan viure histories, pensaments i universos nous i diferents, el cervell s’obre i el cor s’expandeix. Potser perquè hi ha llibres que ens deixen amb el cor més obert i el puny més tancat.

Un llibre, quina cosa mes petita i senzilla no?

Doncs per senzilla que sembli és un arma. Un arma més poderosa que cap espasa. Perquè l’espasa només mata, però el llibre ensenya, obre la ment i ens fa lliures per pensar, per decidir. I perquè estimem i respectem els llibres i la contracultura hem iniciat aquets petit projecte que pretén ser la Biblioteca de totes, que esdevingui un espai popular de formació on prenguem consciència del món que ens envolta i, alhora, teixim xarxa.

Benvingudes a la Biblioteca Neus Català i al  Casal Popular 3 Voltes Rebel.

 

vermouth neus català

Anuncios